Canillo homenatja els represaliats pel nazisme amb la col·locació de les primeres Stolpersteine al país
Avui matí ha tingut lloc la instal·lació de cinc llambordes commemoratives per recordar els canillencs deportats als camps nazis
Avui al matí, Canillo ha viscut una jornada d’homenatge amb la col·locació de les primeres Stolpersteine (pedres per ensopegar) dedicades als canillencs deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’associació Velles Cases Andorranes, que des del març del 2023, treballa per recuperar la memòria de les víctimes del nazisme amb vincles andorrans.
Els representants comunals de Canillo, encapçalats pels Cònsol major, Jordi Alcobé i el Cònsol menor, Marc Casal, han homenatjat a cinc canillencs represaliats pel nazisme, participant en l’obertura oficial de la jornada al Santuari de Meritxell i també en un itinerari que ha marcat la col·locació de les cinc pedres commemoratives. Les primeres llambordes han estat dedicades a Bonaventura Bonfill (1912 –Prades, 1973) i Josep Franch, de cal Ponet (Canillo, 1903-Buchenwald, 1944) per passar després a les plaques dedicades, a qui van ser veïns de Prats com Pere Mandicó, de cal Xicos (1907– Seu d’Urgell,1971), Josep Calvó, de casa Jaumina (1913–1945, Buchenwald) i Anton Vidal, de cal Vidal (1900–1945, Mauthausen). A la tarda, a Andorra la Vella, s’ha previst l’homenatge a Càndid Rosell i Salvador Montanya.
El cònsol major del Comú de Canillo, Jordi Alcobé ha declarat que ”amb aquests gests simbòlics, Canillo i Andorra ret homenatge als seus ciutadans víctimes de l’horror nazi, contribuint a mantenir viva la seva memòria i a reforçar el compromís col·lectiu amb els valors de la llibertat i la dignitat humana”.
El projecte Stolpersteine, creat per l’artista berlinès Gunter Demnig, consisteix en la col·locació de petites llambordes de llautó davant de la darrera residència lliure coneguda de cada deportat. Cada placa porta gravada una breu inscripció amb el nom, l’any de naixement, el camp on van ser deportats i, si s’escau, l’any i el lloc de la mort. Des del 1992, se n’han col·locat més de 75.000 arreu d’Europa, i ara Andorra s’hi suma amb una primera col·locació de set plaques commemoratives.
